Dolçaina
[s. XIV; del fr. ant. douçaine, íd.]
f MÚS 1 Instrument de vent, de fusta, de perforació
cònica i llengüeta doble.
2 dolçaina de l'orgue Registre de l'orgue, amb llengüeta
de 8' i de 4', en ús al segle XV.
dol_çai_na.