• 24/5/2004 - www.ua.es

Un Concert de Matricula a la seu Universitària

Jazz amb dolçaina? Els estàndards de Duke Ellington i Chick Corea amb el so esguerrat de la xirimita? Fa quinze anys ningú no ho hauria imaginat. L’evolució en la concepció de la dolçaina, com a instrument digne, despenalitzat de l’àmbit estricte del folklore i apte per a totes les
músiques –un moviment que caldria seguir amb atenció en el panorama cultural valencià- ha fet possible la proposta. Això, i la tendència cap al mestissatge i la fusió que caracteritza el nostre temps. El cas és que Dolç Tab Jazz Project, en un concert de matrícula, va demostrar divendres, a la sala d’actes de la Seu Universitària de la Marina (Benissa), la viabilitat de tan singular aventura. I la calor de la sala –els seguidors del grup van fer un ple, dins del veterà cicle “Descobrir la Marina” que la Universitat ofereix ininterrompudament des de fa any i mig-, els aplaudiments sincers i l’exigència d’un bis rere l’altre van posar en evidència que Dolç Tab Jazz Project no solament fa jazz amb dolçaina –el mèrit no és aquest-, sinó que fa música i, damunt, bona música.

Josep Alemany (dolçaina), Albert Llobell (bateria), José Pastor (piano), Carlos Carbonell (baix) i Carlos Llidó, Jerri (congues) van revisar un a un els temes que integren el disc que tot just fa uns dies acaben d’enregistrar i que encara no ha eixit a la venda. Valdrà la pena parar atenció al CD que s’està coent als estudis, perquè serà un autèntic revulsiu en el panorama musical valencià: un pas endavant en la modernització i l’actualització de les maneres d’entendre el so penetrant i dolç (dolçaina ve de ‘dolça aina’, instrument dolç) del més genuí i popular dels instruments valencians. És segur que els puristes que conceben la xirimita com un instrument que mai no hauria de
transcendir els límits estrictes de la festa i del carrer se’n faran creus, quan escolten La muixeranga versionada amb atrevidíssims ritmes jazzístics. I és també segur que els bons músics sabran apreciar un treball seriós i constant que aporta a totes les intrepretacions una conjunció d’infal·lible precisió, una acurada matisació en les melodies i una flamejant creativitat en les improvisacions. Els temes propis del grup, la majoria del pianista José Pastor, fan oblidar la sequedat creativa i les sobredosis de banalitat que encarnen els ridículs i molt mediàtics adolescents d’Operación Triunfo, que semblen acaparar tota l’atenció informativa als joves creadors actuals, mentre els autèntics
–els autèntics joves creadors volem dir- s’han de conformar amb el suport directe (generós, en aquest cas; decebedor potser altres vegades) dels miraculosos fans que són capaços de generar en l’àmbit immediat del cara a cara. I és que, en la música de Dolç Tab, hi ha alguna cosa indesxifrable que remou en el públic una honesta energia, una pulsació vibrant i jovenívola que no deixa de ser compatible amb la professionalitat i la virtuositat dels músics que integren la formació: generosíssima la base rítmica d’Albert Llobell i Jerri a les percussions, i metòdics –alhora que flexibles- els fonaments que aporta el baix de Carlos Carbonell als contructes musicals; impagable la solidesa que Pastor aporta al grup des del seu piano (es nota que és el cervell musical del grup) i espectacular la transgressió del líder Josep Alemany, tallant l’aire per damunt de totes les aportacions dels companys.

Dolç Tab Jazz Project ha estat seleccionat dins de l'apartat de jazz per a fer els concerts del circuit de música de l’Injuve. Una gira els promocionarà aquest estiu pel prestigiós festival de Jazz de Getxo, per Eivissa i per altres ciutats de l’Estat espanyol. A la Seu Universitària, si més no, han demostrat que mereixien el reconeixement obtingut i l’atenció de la crítica.

TORNAR